Ruta Cultural Fossar de la Pedrera

1. Portes de ferro (Mare de Déu de Port)

El cementiri de Montjuïc va ser construït l’any 1883 sota la direcció de Leandre Albareda i Petit, arquitecte municipal de Barcelona. El context era de crisi econòmica, i calia trobar solucions creatives als problemes socials que el creixement econòmic i l’expansió demogràfica urbana provocaven. Malauradament, eren temps afectats per constants epidèmies, i el cementiri del Poblenou, el primer de la ciutat, era ja insuficient. És per aquest fet que l’alcalde de Barcelona, el Sr. Francesc Rius i Taulet, li va encomanar a Leandre Albareda la construcció d’un nou recinte, antigament anomenat com el cementiri del Sud-oest.

Aquells eren temps difícils i les tensions socials entre les diferents classes socials es feien cada cop més paleses per la gran diversitat i jerarquització social que existia. No obstant això, Leandre Albareda va projectar un cementiri coherent i reconciliador. Tothom hi tenia el seu lloc, la burgesia disposava de panteons, les classes mitges tenien tombes i nínxols de tota mena, i les classes populars eren enterrades en fosses comunes que intentaven no ser-ho. També es va reservar un espai al marge del cementiri per adaptar un recinte pels cristians d’altres confessions i un altre recinte pels lliurepensadors (anarquistes, espiritistes, maçons, ateus, etc). Aquesta serà la part del cementiri que resseguirem per arribar al Fossar de la Pedrera, l’antiga fossa comuna del cementiri, on s’hi enterraven les persones amb pocs recursos.

Originalment, l’espai que visitarem era una de les principals pedreres d’on s’extreia la pedra per construir els edificis de Barcelona. L’ampli terreny esplanat que s’hi va originar va ser idoni per reconvertir-lo en una gran fossa comuna pel nou cementiri de la ciutat. Actualment, és un espai de memòria dedicat a les víctimes de la repressió franquista que foren assassinades i enterrades en aquest indret. Aquí, més de 1.700 persones van ser sepultades entre els anys 1939 i 1951, la majoria executades en el camp de la Bota, conegut com l’actual Fòrum.

2. Entrada al Fossar

En els anys 60 i 70 el Fossar es convertí en un lloc ignorat i oblidat. Les pressions d’un grup de famílies de les víctimes (Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya) a partir de 1976 portà finalment a la Generalitat a dignificar l’espai l’any 1985. El treball el realitzà l’arquitecte municipal Beth Galí. Segons les seves paraules, Galí buscava l’efecte d’un “jardí secret”, com els jardins dels claustres gòtics, que invités a la contemplació i a la reflexió. Es va concebre el projecte com un recorregut pel qual el visitant anés descobrint poc a poc els diferents espais commemoratius, evitant un impacte immediat.

Tenien la referència de memorials com els de Normandia, el memorial dels veterans de la Guerra de Vietnam dissenyada per Maya Lin que es va erigir a Washington al 1982, però el Fossar de la Pedrera tenia unes característiques pròpies que no es volien perdre en la remodelació. Es pretenia porta a terme una intervenció que combinés l’arquitectura amb el paisatge, aspecte que inclús els va fer fixar-se amb exemples com el temple de Hatsheptsut a Egipte, on l’estructura arquitectònica es va concebre com una dimensió més de la roca i la muntanya.

També es volia formar un espai laic que evités els models triomfalistes i patriòtics de la dictadura franquista, y fins i tot per contrastar-ho amb la vergonyosa construcció faraònica situada a prop de Madrid, el Valle de los Caídos. Aquí no veurem cap bandera.

3. Primera filera de columnes

Veiem dues inscripcions redactades per l’escriptora Maria Aurèlia Capmany: una referència als que foren enterrats aquí per raons de falta de recursos:

Antiga fossa comuna on fins l’any 1979 foren enterrats els qui no disposaven de sepultura i els qui volgueren expressar llur solidaritat amb els humils i els immolats. La seva tomba és anònima però el seu record ens acompanyarà sempre.

L’altra filera es refereix a les víctimes de la repressió franquista:

En aquest Fossar de la Padrera reposen els qui foren afusellats en el camp de la Bota i altres indrets per les forces feixistes des de l’any 1939. De molts d’ells no en sabrem mai el nom, però el nostre homenatge és per a tots.

Un dies després que Barcelona caigués en mans franquistes el dia 26 de gener de 1939, començaren les execucions organitzades pel nou règim. En els propers anys, unes 1700 persones van ser executades a la ciutat. Després d’un breu consell de guerra, els condemnats eren afusellats al Camp de la Bota (avui en dia es troba el Fòrum) i enterrats al Fossar de la Pedrera.

Aquí parlarem sobre la tipologia de les víctimes i del que foren acusats.

4. Segona filera de columnes

Aquí entrarem en detall sobre dos víctimes individuals que expliquen diversos aspectes de la repressió.

– Josep Fortuny i Torrens, alcalde de Mollet del Vallès (ERC) durant la guerra. Al gener de 1939 va fugir a França on va estar reclòs al camp de concentració de la platja d’Argelers. Decidí tornar a Espanya per la frontera d’Hendaya on fou detingut. Al mai va ser traslladat a la presó Model de Barcelona, on un judici sumari de pocs minuts el condemnà a mort. Fou executat el dia 16 de juliol de 1939 al Camp de la Bota de Barcelona. Està enterrat aquí. També parlarem del seu fill, Pere Fortuny, co-fundador de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya i de les memòries de la mort del seu pare.

– Carles Flix Morera, del barri de Gràcia i campió de pes gall de boxe. Es convertí en guardaespatlles del President Lluís Companys durant la guerra. Quan Barcelona estava a punt de caure al gener de 1939, Flix es dirigí a la frontera amb França, però decidí tornar pensant que ell no havia fet res per fugir. Al tornar a Barcelona, ja en mans dels franquistes, s’entregà voluntàriament a una comisaria, on fa ser detingut, acusat de ser agent secret del SIM (la policia secreta republicana) i brutalment torturat. Fou executat al Camp de la Bota el dia 2 de març de 1939. Comenten que va ser molt probablement víctima d’una venjança personal.

5. Escultura ‘La Pietat’

Es tracta d’una figura de bronze en forma de pietat clàssica i obra de Ferran Ventura, com a homenatge a tots els executats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil. A sota es pot llegir: Homenatge als immolats per la llibertat a Catalunya. Confronta la vida, una mare, abraçant la mort, el seu fill.

L’APMILC va acordar amb el Presidet del Parlament del moment, Heribert Barrera, que el monument seria ubicat al pati del Parlament de Catalunya i aquest s’encarregaria de fer una rèplica en bronze per col·locar-la al Fossar. Sufragada per subscripció popular, va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1984. Més tard, van canviar la ubicació del monument, originalment a la part superior, per situar-lo a tocar de l’accés principal del fossar.

6. Memorial de l’Holocaust

El monument va ser erigit el 4 de desembre de 1995 per l’arquitecte Leonard Glasser i promogut per l’Associació Cultural i Esportiva Maccabi i la comunitat jueva de Barcelona. Deu blocs de pedra al voltant de dos monolits simbolitzen la memòria de deu camps d’extermini nazi. Els blocs de pedra de petites dimensions amb el nom del camp d’extermini contenen pedretes que es van acumulant pels visitants jueus com a gest de record als morts.

Durant la visita es tracten les 10.000 persones que van buscar refugi fora d’Espanya i que acabaren als camps de concentració nazi, sobretot a Mauthausen, Àustria. També destaquem a Francesc Boix, el jove fotògraf de Poble-sec, per la seva valentia durant l’estada al camp d’extermini i pel seu paper fonamental en els judicis de Nuremberg, on les seves fotografies van servir de prova per condemnar els culpables de l’Holocaust.

7. Col·lecció de memorials

A la part final del Fossar de la Pedrera hi ha una col·lecció de memorials de diferents tipologies que permeten explicar vàries històries. N’hi ha de dedicades a persones afusellades, a bebès morts durant la dècada dels anys setanta als quals no se’ls permetia un enterrament cristià per no haver estat batejats, etc. Al mateix temps, també hi ha una sèrie de memorials dirigits a diferents col·lectius i figures destacades:

• Joan Comorera: Conseller de la Generalitat i fundador del PSUC, del qual les seves restes, no obstant, descansen al panteó de la seva família al cementiri de Sant Andreu.
• Monument dedicat als brigadistes jueus: “Homenatge als herois jueus caiguts entre els 7.000 voluntaris jueus de tots els països combatents per la llibertat a Espanya entre 1936 i 1939.
• Memorials als internacionals austríacs i un altre dedicat a tots els brigadistes: “Antifeixistes Alemanys, setembre 2001”.
• Hans Beimler: “Hans Beimler, brigadista internacional, caigut per defendre la causa de la llibertat”.
• Als maquis: “A la memòria de tots els guerrillers morts arreu de Catalunya combatent per la llibertat 1939-1955.
• Al PSUC: “Als homes i dones del PSUC que van morir en la lluita antifranquista, per la democràcia, el socialisme i els drets nacionals de Catalunya”.

• Als mesons: “A tots els éssers humans que acusats de ser maçons van ser perseguits o assassinats”.

   

8. Lluís Companys

L’únic memorial que correspon a una tomba real és el de Lluís Companys, president de la Generalitat, executat el 15 d’octubre de 1940 al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Les seves últimes paraules van ser: “Per Catalunya”.

Companys fou un dels últims polítics en abandonar Barcelona durant la nit del dia 25 de gener. Després de sopar amb el seu amic Josep Andreu i Abelló, ambdós recorrerien amb cotxe els carrers deserts de Barcelona. Andreu narrà la nit:

Fou una nit que mai oblidaré. El silenci era total, un silenci terrible, com només s’adverteix en el punt culminant d’una tragèdia. Vam anar a la Plaça de Sant Jaume i ens vam acomiadar de la Generalitat i de la ciutat. Eren les 2 de la matinada. L’avantguarda de l’exèrcit nacionalista estava ja al Tibidabo i a prop de Montjuïc. No creiem que tornéssim mai més.

9. Monument a la CNT

L’última intervenció al Fossar de la Pedrera va ser l’obra en forma de xiprer de l’escultor basc Juanjo Novella on es pot llegir “Als homes i dones de la CNT que van morir en la conquesta de la llibertat i per la revolució social”.

El juny de 2011, en motiu del centenari de la Confederació Nacional del Treball (CNT), es va instal·lar un monolit d’acer en forma de xiprer a la placeta elevada que havia quedat buida des que el monument als immolats va ser traslladat a la part inferior del Fossar.

10. Nínxol de Salvador Seguí i memorials a Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), pedagog i fundador de l’Escola Moderna, va ser víctima de la repressió que va dur a terme el govern espanyol d’Antonio Maura. Denunciat pels representats de l’Església Catòlica a Barcelona, que no veien amb bons ulls el desenvolupament d’una escola laica, va ser acusat de ser un dels instigadors de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica. Ferrer i Guàrdia, maçó, lliurepensador i anarquista no va ser responsable de la insurrecció, però era un símbol d’allò que més odiaven les autoritats i els sectors conservadors de la ciutat. El 13 d’octubre de 1909 va ser declarat culpable per un tribunal militar i afusellat al castell de Montjuïc.

Buenaventura Durruti (1896-1936) i Francisco Ascaso (1901-1936) van ser dos líders anarquistes que van formar part de Los Solidarios, juntament amb Joan Garcia Oliver, per respondre a la violència patronal i del govern, coneguda com el pistolerisme, amb atemptats contra els industrials, polítics i eclesiàstics que finançaven els pistolers. Més tard, també esdevindrien líders antifeixistes que van lluitar contra la insurrecció militar liderada pel general Francisco Franco. Cap dels dos va escapar de la violència que va desfermar la Guerra Civíl espanyola. Durruti va morir el 19 de juliol de 1936 a la ciutat universitària de Madrid defensant la capital de l’atac feixista. La versió oficial de la seva mort és que va rebre un tret d’accident, però és possible que fos víctima d’un atemptat. El 22 de novembre de 1936 es va celebrar el seu enterrament i va ser un dels funerals més multitudinaris de la història de Barcelona. Ascaso va morir a Barcelona en l’atac a les Drassanes, un dels punts on s’havien concentrat els militars que donaven suport a l’alçament feixista a Barcelona.

Visites guiades

Els nostres guies, gran coneixedors de la memòria històrica del país, descobriran als assistents els detalls del Fossar, que conté un projecte memorial dissenyat per l’arquitecta catalana Beth Galí.

Lloc: Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc  
Punt de trobada: Accés C/ Mare de Déu de Port, 56-58- Porta de ferro

Reserva prèvia 

Altres arxius d’interès