L’escultura representa una Mare de Déu vestida amb túnica i vel, amb la mirada dirigida cap a la dreta i una expressió de profunda aflicció. Les mans, plegades en actitud de pregària, evoquen un moment de patiment i dol. Aquest motiu iconogràfic sol·licita la intercessió divina davant els esdeveniments que la figura contempla. El seu autor Venanci Vallmitjana fou una figura clau de l’escultura catalana del segle XIX. Amb el seu germà Agapit, va renovar les formes i temàtiques escultòriques d’aquell període, influint en els escultors de finals de segle.
Escultura restaurada pels alumnes de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (curs 2006-2007).
The sculpture depicts a Madonna dressed in a tunic and veil, gazing to the right with a look of deep sorrow. Her hands, clasped in prayer, evoke a moment of suffering and mourning. This iconographic motif represents a call for divine intercession in response to the sorrow the figure contemplates.
The author, Venanci Vallmitjana, was a key figure in 19th-century Catalan sculpture. Together with his brother Agapit, he renewed the sculptural forms and themes of the period, influencing fin-de-siècle sculptors.
